Mujer(es) de paja neix amb la intenció d'explicar la història d'un adolescent que indaga en la seva forma de comunicar-se, observant i fixant-se en els moviments dels seus antecessors per poder així descobrir i explicar la forma que té, tan 'seva', de relacionar-se i tractar amb el món que l'envolta. Una confessió. És així com s'exposa aquesta obra. És un parèntesi situat al mig de al monotonia i la comoditat teatral contemporània. Un adolescent que s'ha quedat sol en una festa troba un grup de persones a través del qual pot desfer-se d'alguna cosa que porta a sobre i que necessita exposar. Per mitjà de flashbacks, recreacions i històries plenes de sinceritat i de cruesa aquest personatge ens explica la difícil relació que posseeix tant amb la seva figura materna com amb la paterna. La peça es tracta d'una carta d'amor que escriu un adolescent als seus pares des del més cur dels seus cors i que mai no podrà lliurar per por a la reacció. Per por de la seva represàlia. Gràcies als tres personatges principals de l'obra (l'adolescent, el pare i la mare) veiem com es materialitzen i fins i tot es personifiquen les emocions més nues i sinceres com la por, la ira, l'ansietat, l'eufòria, la sensualitat... Sense ignorar la presència de la mort presentada com un foc alliberador (un incendi).