Més enllà del Ne me quitte pas no hi ha Jacques Brel sinó tot un món de cançons. Ens hem endinsat en una petita part d’aquest món i l’hem fet mon. Amb humilitat i gosadia ens hem servit d’Els vells amants, d’Amsterdam o d’El somni impossible per crear un espectacle que ens ve de gust fer. Ens ve de gust cantar en català les seves cançons amb intimitat, amb aires de cabaret i amb ideals quixotescos.